Treballant per darrers langurs del Vietnam

Treballant per darrers langurs del Vietnam

Tags : 

“Després del viatge en avió fins a Hanoi, em va tocar esperar hores al bus que em portaria fins a la meva destinació. El meu primer viatge sol, era l’únic no local i faig gairebé 1.90m, no vaig passar desapercebut precisament… “m’explica entre rialles en Martí Masip en tornar dels seus 6 mesos de pràctiques del Màster de Primatologia. Transmet amb entusiasme la seva experiència i assegura que està desitjant tornar a estudiar a més grups de primats”.

  •        Parla’m del projecte i del teu dia a dia allà:

El EPRC es troba en un Parc Nacional. Rescaten, rehabiliten, investiguen i conserven a algunes de les 25 espècies de primats que viuen al Vietnam. D’aquestes, 7 estan en risc crític de desaparèixer i 9 en perill d’extinció i molts d’aquests primats només es poden trobar al EPRC. Al centre formen grups amb la intenció d’alliberar-los, però abans d’aquest gran pas final, els animals passen per una instal·lació de semillibertat a la muntanya on es monitoritzen fins que estan preparats.

I allà hi era jo, treballant entre algunes de les espècies de primats més amenaçades del món, des de les 6: 30h que era quan començava el meu dia, fins al final de la jornada, enregistrant amb la meva gravadora les conductes d’un dels grups de Langur de Hatinh.

  •        D’on procedeixen aquests animals? Per què estan tan amenaçats?

La majoria del tràfic il·legal. La seva principal amenaça és la caça, per menjar o per a medicina tradicional. I algunes espècies també es capturen per al mascotisme i el turisme. Un dels casos més extrems és el del langur de Cat Ba, que viu en una illa i que va veure la seva població reduïda a tan sols 40 individus degut també a la pèrdua de l’hàbitat per l’expansió del turisme.

  •        Com es treballa des de la recerca per a la conservació de les espècies?

Aquestes són espècies molt poc estudiades. Els seus hàbitats naturals són escarpats i de difícil accés per als humans i queden pocs animals en llibertat, el que fa que pràcticament no se sàpiga res sobre el seu comportament. En un projecte de reintroducció de primats, s’ha de conèixer a priori com són i quines necessitats tenen i aquí entra el paper de la investigació. L’objectiu és desenvolupar un mètode d’avaluació en pre-llibertat abans de l’alliberament, perquè si no podria ser un desastre.

Jo vaig passar 500 hores en la instal·lació de 5ha a la muntanya, que em van donar una mica menys de 300 hores de dades útils. No és senzill, però espero que les meves observacions ajudin els següents investigadors a establir unes bases del comportament del Langur de Hatinh.

  •        Alguna reflexió?

La situació de la conservació al país és crítica, no només per als primats. Perquè et facis a una idea: en una excursió de 6 hores pel Parc Nacional, només ens vam creuar amb una granota i un cuc, el bosc “està buit”… Per desgràcia, a les instal·lacions de semillibertat de ERPC hi ha més vida salvatge que al bosc …

La part positiva: la gent, local i estrangera, que no es rendeix i que ho sacrifica tot per protegir la Natura.

  •        I ara què?

Doncs a seguir treballant i veure si el disseny del mètode d’avaluació funciona. M’encantaria poder estudiar-los en llibertat. He gaudit molt amb l’experiència i vull posar els meus esforços a seguir pel camí de la recerca aplicada a la conservació.

 

T’interessa saber més sobre el màster?

master info 2019_2021

 

Aquesta notícia va aparèixer a Primates num 38, la revista de MONA. Pots veure tota la revista aquí.

 


Sigues part de la solució per a aquests animals avui

Ús de cookies. Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies