Treballant per darrers langurs del Vietnam

Treballant per darrers langurs del Vietnam

Tags : 

“Després del viatge en avió fins a Hanoi, em va tocar esperar hores al bus que em portaria fins a la meva destinació. El meu primer viatge sol, era l’únic no local i faig gairebé 1.90m, no vaig passar desapercebut precisament… “m’explica entre rialles en Martí Masip en tornar dels seus 6 mesos de pràctiques del Màster de Primatologia. Transmet amb entusiasme la seva experiència i assegura que està desitjant tornar a estudiar a més grups de primats”.

  •        Parla’m del projecte i del teu dia a dia allà:

El EPRC es troba en un Parc Nacional. Rescaten, rehabiliten, investiguen i conserven a algunes de les 25 espècies de primats que viuen al Vietnam. D’aquestes, 7 estan en risc crític de desaparèixer i 9 en perill d’extinció i molts d’aquests primats només es poden trobar al EPRC. Al centre formen grups amb la intenció d’alliberar-los, però abans d’aquest gran pas final, els animals passen per una instal·lació de semillibertat a la muntanya on es monitoritzen fins que estan preparats.

I allà hi era jo, treballant entre algunes de les espècies de primats més amenaçades del món, des de les 6: 30h que era quan començava el meu dia, fins al final de la jornada, enregistrant amb la meva gravadora les conductes d’un dels grups de Langur de Hatinh.

  •        D’on procedeixen aquests animals? Per què estan tan amenaçats?

La majoria del tràfic il·legal. La seva principal amenaça és la caça, per menjar o per a medicina tradicional. I algunes espècies també es capturen per al mascotisme i el turisme. Un dels casos més extrems és el del langur de Cat Ba, que viu en una illa i que va veure la seva població reduïda a tan sols 40 individus degut també a la pèrdua de l’hàbitat per l’expansió del turisme.

  •        Com es treballa des de la recerca per a la conservació de les espècies?

Aquestes són espècies molt poc estudiades. Els seus hàbitats naturals són escarpats i de difícil accés per als humans i queden pocs animals en llibertat, el que fa que pràcticament no se sàpiga res sobre el seu comportament. En un projecte de reintroducció de primats, s’ha de conèixer a priori com són i quines necessitats tenen i aquí entra el paper de la investigació. L’objectiu és desenvolupar un mètode d’avaluació en pre-llibertat abans de l’alliberament, perquè si no podria ser un desastre.

Jo vaig passar 500 hores en la instal·lació de 5ha a la muntanya, que em van donar una mica menys de 300 hores de dades útils. No és senzill, però espero que les meves observacions ajudin els següents investigadors a establir unes bases del comportament del Langur de Hatinh.

  •        Alguna reflexió?

La situació de la conservació al país és crítica, no només per als primats. Perquè et facis a una idea: en una excursió de 6 hores pel Parc Nacional, només ens vam creuar amb una granota i un cuc, el bosc “està buit”… Per desgràcia, a les instal·lacions de semillibertat de ERPC hi ha més vida salvatge que al bosc …

La part positiva: la gent, local i estrangera, que no es rendeix i que ho sacrifica tot per protegir la Natura.

  •        I ara què?

Doncs a seguir treballant i veure si el disseny del mètode d’avaluació funciona. M’encantaria poder estudiar-los en llibertat. He gaudit molt amb l’experiència i vull posar els meus esforços a seguir pel camí de la recerca aplicada a la conservació.

 

T’interessa saber més sobre el màster?

master info 2019_2021

 

Aquesta notícia va aparèixer a Primates num 38, la revista de MONA. Pots veure tota la revista aquí.

 


Cercar

Últimes Notícies

Fins sempre Charly

Ximpanzés

Bonobos

Els orangutans

Els goril·les

(Español) Facebook

Sigues part de la solució per a aquests animals avui