Nico

Apadrina’m

Data de naixement: 20 d’octubre de 2000
Lloc de naixement: en captivitat, a València
Data d’arribada a MONA: 31 de març de 2004

La història d’en Nico

Neix a un camió atrotinat a València, on la seva mare Romie i el seu pare Toni fa anys que hi estan tancats.
El seu antic propietari és un ensinistrador de ximpanzés que el fa servir per llogar-lo a programes de televisió i el separa molt aviat de la seva mare per emportar-se’l a casa seva i començar amb els entrenaments per fer-lo servir a programes de televisió.
Va arribar a Mona juntament amb la seva germana Sara, on van retrobar-se amb la seva mare, la Romie, però desgraciadament no es van reconeixer entre sí i no van recuperar la seva relació estroncada mare-fill.

Passat

Va arribar a MONA amb només 3 anys, però amb una llarga llista d’experiències que ben segur no li hauria agradat de viure. Aquí van arribar els problemes psicològics greus, que van portar-lo a autolesionar-se la mà esquerra durant dos anys per aconseguir l’atenció dels cuidadors. Com a resultat de les ferides va ser inevitable l’amputació dels dits petit i anular de la mà esquerra pels danys irreparables autoinfligits. A finals del 2005 es va detectar que és el primer primat no humà que pateix la Malformació de Chiari, una malaltia catalogada com a rara en humans. A principis del 2006 l’equip dels neurocirurgians Dr. Rimbau i Dr. De la Fuente van operar-lo amb èxit en un dels quiròfans de la clínica veterinària Canis i des de llavors l’estat d’en Nico va millorar molt. Un cop recuperat, el seu grup va acollir-lo perfectament i va deixar de reclamar l’atenció dels humans. Però no va deixar de tenir ferides perquè, tot i que des de l’operació va deixar d’autolesionar-se, té també hidrosiringomièlia associada a la patologia que fa que no senti dolor a les extremitats. Així, després d’intentar-ho tot, inclús un autoempelt de pell, l’agost del 2008 no ens va quedar més remei que amputar-li els dits índex i cor i des de llavors té una manera peculiar de desplaçar-se, tot i que pot fer pràcticament tot el que faria un altre ximpanzé de la seva edat.

Present

S’ha convertit en un jove ximpanzé a qui li comença a agradar fer demostracions de força als mascles de l’altre grup, però en línies generals es podria dir que és un ximpanzé afable, que mai està de mal humor i que intenta no ficar-se en embolics. Es porta molt bé amb els seus, i és afectuós amb tothom, ximpanzé o humà.
Continua presentant ferides de tant en tant, i es mostra molt col·laborador amb els cuidadors a l’hora de les cures.

La seva vida social

Pertany al grup dels Bilinga i té una jerarquia difusa en aquests moments. Alguns dies ens sembla que està a punt de ser el nou mascle alfa i uns altres dies sembla que no s’assabenta de res i només li interessa menjar i gaudir de la vida tranquil·lament.

Gustos

Li continua interessant molt la gent i és fàcil veure’l saludant les persones que vénen de visita. Enamora a tothom!
També li encanten les teles de colors brillants i en general qualsevol novetat que afegim a les seves instal·lacions.
I no hi ha res de la dieta que no es mengi, tot ho rep amb vocalitzacions d’alegria.
És tan agraït que tot li agrada!

Anècdotes

Quan en Nico es va retrobar amb la Romie: Tots teníem l’esperança que reprenguessin la relació mare-fill, però van separar-los quan ell era tan petit que no es van reconèixer. Sigui com vulgui, van tenir una bonica relació aquí a MONA.
Quan en Nico ha d’entrar al seu dormitori a sopar: Sempre triga alguns minuts més que els altres, perquè fa una última volta, ell tot sol, per les instal·lacions. Quan finalment decideix que entrarà, s’acosta tot fent fortes vocalitzacions d’alegria des d’uns metres abans.
Quan en Nico coneix nous ximpanzés: De primer no és tan simpàtic com de costum i intenta intimidar el nou o la nova amb demostracions de força. Però de seguida es dóna per satisfet amb la representació i és un ximpanzé molt sociable i sense malícia.
El pare d’en Nico també viu a Mona i és en Toni, si bé cap dels dos reconeix el parentiu. Pertanyen a grups diferents però vam decidir presentar-los i es porten meravellosament, així que de tant en tant passen unes hores jugant junts.

El grup d’en Nico

El seu grup és el que hem anomenat Els Bilinga*.

Bilinga: Nauclea diderrichii és un arbre natiu d’Àfrica Central i part d’Àfrica Occidental. El seu hàbitat natural són els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals i es troba amenaçat per la tala sense control per la seva fusta. Aquest arbre produeix un dels fruits favorits dels ximpanzés. Fins i tot s’han realitzat estudis de les vocalitzacions que emeten quan es troben amb un arbre carregat de fruits!