Adéu, estimada Bea
A la primavera del 2012, arribava la Bea a MONA.
Exactament 10 anys més tard, ens ha dit adéu.
Des de fa anys patia una malaltia cardiopulmonar crònica. Per això els cuidadors se les havien d’enginyar per a donar-li la medicació cada dia , matí i tarda. De vegades era molt fàcil i d’altres es necessitaven els millors caps per a crear noves combinacions que tapessin el gust de les medicines. Però al final sempre s’aconseguia.
Hem volgut fer-li un petit homenatge amb imatges de moments especials: el seu retrobament amb Tom després d’haver estat un any separats, la seva primera sortida amb la Coco i en Tom als exteriors, i algunes de les mostres d’afecte que sempre rebia de la seva família. Era una ximpanzé petita, però amb un gran cor.
Quan va arribar, li dèiem afectuosament “la drames” perquè per res ja estava plorant. Ho feia per cridar el seu estimat Tom i la seva inseparable Coco. La integració en el grup dels Bilinga va ser un petit repte, precisament per com podia arribar a ser d’exagerada. Però un cop els altres es van acostumar i van començar a entendre-la, tot va fluir.
Ajudant els demés
La Bea sempre va estar al centre de les activitats socials. I amb les seves ganes d’atenció, va aconseguir despertar socialment animals que ja donàvem per impossibles, com en Tico. Ella va ser qui el va ajudar a començar a fer grooming, a deixar-se abraçar i a gaudir de la companyia dels seus congèneres. També desapareixia sota l’abraçada d’en Víctor, que en feia tres com ella.
Veure com en Tico li feia grooming a la Bea
La relació especial amb la Coco, la seva millor amiga
Es coneixien des de feia molts anys i ja abans de MONA havien estat companyes de vida. Aquí van continuar amb la seva gran amistat i van poder ampliar vincles socials amb tot el grup.
Veure com van evolucionar socialment
Ver cómo siempre conseguía la atención que quería
Moment inèdit capturat en vídeo de la Coco ajudant la Bea
Simpàtica, afectuosa, manaire, una mica ploranera i molt sociable. La Bea era geni i figura! La trobarem molt a faltar, igual que la seva família. Però estem molt feliços per haver-la conegut i haver-li ofert deu anys de vida plena entre els seus congèneres.
