“En el nostre Centre, ximpanzés i macacos artistes de circ, de televisió o mascotes es recuperen del maltractament”
Què fem?
Els ximpanzés i macacos que viuen a MONA són animals provinents de decomisos que han tingut un passat molt difícil o fins i tot cruel. Molts d’ells van ser utilitzats per l’espectacle. Altres van ser criats per famílies humanes com si de nens es tractessin, fins que al créixer es van tornar incontrolables i van ser tancats dins petites gàbies. Tots ells van ser separats de les seves mares des de petits i no van tenir l’oportunitat d’establir vincles socials amb els seus congèneres. Mai van arribar a entendre què són en realitat: si animals salvatges o humans.
L’aïllament, la soledat i el tracte lamentable dels seus anteriors cuidadors han ocasionat problemes físics i psicològics dels quals s’intenten recuperar amb una nova vida a Fundació MONA.
Rescat
Després de ser alertats de la presència d’un primat, el primer pas a donar és el de posar-se en contacte amb les oficines del SOIVRE a Madrid, l’organisme encarregat del control de les espècies que es troben sota el conveni CITES. Un cop es determina que aquest animal està en situació il•legal, ens posem mans a l’obra per preparar-ho tot per al rescat.
Entre aquestes preparacions es troba la de coordinar els permisos per al trasllat i buscar el medi de transport més adequat (avió, furgoneta…), ja que els animals no són traslladats al nostre centre per tercers, sinó que som nosaltres els que anem a buscar-los allà on faci falta.
Prèviament, molt abans de l’arribada del nou animal al centre, es disposen tota una sèrie de controls sanitaris. Normalment, part del nostre equip es trasllada al lloc de rescat per fer les primeres proves de salut en persona, que es repetiran de nou el mateix dia del trasllat i posteriorment un cop passada la quarantena.
Rehabilitació
El primer pas d’un llarg camí. Els primats són éssers socials per naturalesa, així que la resocialització és el pas principal per a la seva recuperació.
Un cop retirats dels seus propietaris, o del món de l’espectacle i la publicitat, quan arriben a MONA solen trobar-se en un mal estat físic i en condicions psicològiques lamentables. Fins el moment, la resocialització és l’únic camí per proporcionar a qualsevol ximpanzé o macaco captiu la oportunitat de convertir-se en un individu normal i social, però resulta molt complicada, llarga, costosa, i a vegades pot ser impossible.
Manteniment de per vida
Lamentablement, no ens podem plantejar retornar-los al seu hàbitat natural, ja que no sobreviurien al no haver tingut l’oportunitat d’aprendre els coneixements i habilitats necessàries per mantenir-se en estat salvatge.
Afortunadament, els ximpanzés i macacos allotjats en el nostre centre tenen la possibilitat de tornar a ser primats: viure en un ampli recinte naturalitzat, en companyia d’altres individus de la seva espècie i amb la possibilitat de desenvolupar comportaments típics dels individus en llibertat.
Per què han de viure en grups?
Actualment existeix el consens general de que els primats necessiten la companyia social d’altres individus de la seva espècie. Des del punt de vista del benestar animal, són molt importants per aquests primats socials unes condicions que permetin desenvolupar un gran repertori de conductes pròpies de la seva espècie. D’aquesta manera, el benestar animal és directament proporcional a la integració que té en un grup.
