Marcats de per vida: l’altra cara dels ximpanzés actors i mascotes

Marcats de per vida: l’altra cara dels ximpanzés actors i mascotes

Tags : 

Les condicions de vida durant la primera infància afecten de manera permanent les capacitats socials dels ximpanzés

  • Un recent estudi publicat a la revista científica PLoS ONE, basat en dades recopilades durant 12 anys amb ximpanzés ―procedents de el món de l’espectacle o usats com mascotes― actualment allotjats a Fundació MONA, determina que les situacions traumàtiques durant la primera infància tenen un impacte permanent sobre les seves habilitats socials en la seva etapa adulta. 

(minut 14.33)

  • L’empolainament social o grooming és un comportament clau en els primats, i té un paper important en el vincle i la reconciliació després dels conflictes. Aquest comportament social ―fonamental en els ximpanzés― és el principal afectat en els animals que han patit abús i maltractament.
  • Els ximpanzés que han estat extrets del seu hàbitat natural ―molt probablement presenciant la mort de la seva mare o de membres del seu grup― i transportats en condicions deplorables a Europa, realitzaven menys grooming que els ximpanzés nascuts en captivitat.
  • De la mateixa manera, els ximpanzés que han viscut aïllats dels seus congèneres durant els primers 5 anys de la seva vida són menys actius en el grooming en comparació amb els van viure amb altres ximpanzés.
  • Les experiències de vida traumàtiques i les condicions de vida desfavorables durant la seva infància produeixen limitacions socials duradores que afecten els seus comportaments socials, independentment de les condicions de vida actuals.
  • Els resultats d’aquest estudi ―realitzat per un equip d’investigació hispano-austríac― suggereixen que, a l’igual que els humans, els ximpanzés experimenten una fase de desenvolupament social i emocional molt sensible durant la infància, moment en què les experiències traumàtiques poden tenir un impacte durador i permanent sobre el seu comportament futur i la seva qualitat de vida.

Antecedents

A causa de la desforestació, l’augment de les activitats humanes en el seu hàbitat natural i l’amenaça de caça furtiva, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura classifica a totes les espècies de grans simis ―ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans― com a espècies en perill d’extinció o en perill crític. Des de la dècada de 1950, milers de ximpanzés han estat extrets de la natura per ser enviats als Estats Units, Àsia i Europa. D’altres es van obtenir a través de la cria en captivitat per ser utilitzats en investigació biomèdica, la indústria de l’entreteniment o per a ser mantinguts com a mascotes.

Lamentablement, a causa de les situacions legals i la falta de fons, la majoria d’aquests ximpanzés mai van escapar d’aquest destí i només un percentatge molt petit va poder ser confiscat per ser rehabilitat i introduït en grups socials en centres de recuperació de primats.

Si bé no hi ha res que es pugui fer sobre el seu passat ―després d’haver patit pel benefici i l’entreteniment dels humans― ara tenim l’obligació de cuidar i oferir les millors condicions de vida possibles per a aquests animals. Poder fer-ho depèn en gran mesura de la nostra capacitat per comprendre el que van experimentar aquests animals i com es van veure afectats pel seu passat.

Quina és l’altra cara de l’ús i abús de ximpanzés actors i mascotes?

Si bé hi ha alguns estudis que se centren en les repercussions en primats de laboratoris, poc sabem en relació a aquells que van viure en una casa amb humans o que es van dedicar els seus primers anys de vida a treballar en el circ o en la publicitat.

En un projecte conjunt finançat per “la Caixa”, investigadors de la Fundació Mona, la Universitat de Girona i la Universitat de Graz, estan treballant amb ximpanzés amb una història prèvia com a mascotes o dedicats a el món de l’entreteniment. L’objectiu és comprendre millor com i en quin grau les condicions de vida passades i les actuals els afecten i marquen.

Dietmar Crailsheim, estudiant de doctorat a la Universitat de Girona i investigador de la Fundació MONA, afirma: «Encara que és molt important avançar en el camp de la conservació i crear consciència per garantir que menys animals hagin de patir històries similars als dels ximpanzés amb els que treballem actualment, no ens hem d’oblidar dels animals que encara estan atrapats en situacions de risc i abús. Part de la nostra responsabilitat és comprendre plenament les seves limitacions, necessitats i capacitats per a proporcionar-los un entorn adequat i permetre’ls viure una vida digna».

«A més, hem pogut demostrar que les condicions de la vida durant la infància també afecten el grooming, una conducta social bàsica en la vida dels ximpanzés. Després de dotze anys d’estudi vàrem detectar que els ximpanzés que van viure en aïllament dedicaven menys temps a empolainar a altres individus en comparació amb els ximpanzés que havien crescut en un grup social durant els seus primers cinc anys de vida», afirma Elfriede Kalcher-Sommersguter, investigadora de la Universitat de Graz i una de les supervisores de l’estudi.

 

Quina és la “cicatriu” que roman en aquests animals?

En paraules del Dr. Miquel Llorente, supervisor de la investigació i Director Científic de la Fundació Mona: «Tot i els anys que han transcorregut des de que van arribar a la Fundació Mona, la ‘cicatriu emocional’ segueix present en aquests animals. Seran ‘discapacitats socials’ de per vida. No obstant això, la nova vida d’aquests individus en grups socials, en els quals aprendre noves habilitats socials, en grans recintes naturalitzats i complexos, així com una correcta estimulació cognitiva i emocional, pot millorar la seva qualitat de vida i benestar. És la nostra responsabilitat moral». «Aquests resultats ─enfatiza el Dr. Llorente─ ressalten la importància d’investigar aquest tipus d’animals maltractats. Amb això ajudarem a millorar el benestar i les pràctiques de maneig dels ximpanzés amb antecedents traumàtics, així com a garantir la viabilitat econòmica dels centres de recuperació que treballen dia a dia pel benestar i la conservació dels primats».

Els resultats mencionats aquí han estat publicats a la revista PLOS ONE:

  1. Crailsheim, H.P. Stüger, E. Kalcher-Sommersguter & M. Llorente (2020). Early life experience and alterations of group composition shape the social grooming networks of former pet and entertainment chimpanzees (Pan troglodytes). PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0226947

 


Sigues part de la solució per a aquests animals avui