Vint anys treballant pels primats

mosaico 20 aniversario

Vint anys treballant pels primats

Tags : 

L’any 2001, arribaven a la província de Girona set ximpanzés rescatats. Eren antigues estrelles del món de l’espectacle que feia anys que patien tancats en gàbies immundes dins d’un camió atrotinat. L’atzar va voler que fora a la comarca de la Selva on s’establís el centre de rescat de primats, com un recordatori del lloc de naixement d’alguns d’ells o del lloc on haurien d’estar. Però com aquests primats mai podran ser retornats a la llibertat, el projecte de Fundació MONA va ser crear un entorn natural, on poguessin tenir una vida digna i superar els seus traumes del passat.

Però, els primats poden tenir traumes pel seu passat? 

Per descomptat! I així ho han demostrat alguns dels molts estudis que hem dut a terme i que han publicat diferents revistes científiques. Perquè des de la nostra Unitat de Recerca, fa 20 anys que se’ls estudia per a millorar el seu benestar. Així mateix, MONA s’ha convertit en un motor de formació de molts joves primatòlegs, i des de fa 8 anys, juntament amb la Fundació Universitat de Girona, s’imparteix l’únic Màster de Primatologia en tot l’Estat. Durant tots aquests anys s’ha dit que estàvem formant els primatòlegs del futur. Ara, ja són els primatòlegs del present, que treballen i col·laboren amb projectes d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia, posant Girona en el mapa del món de la primatologia.

Al llarg d’aquests anys hem tingut el plaer de comptar amb centenars de voluntaris de tots els racons del món, que encara tenen en els seus cors als primats que amb tant d’amor van cuidar. Per a molts d’aquests joves, l’experiència a MONA els ha servit de trampolí quan han tornat als seus països d’origen, per poder optar als seus treballs somiats: cuidar primats. I ens encanta haver estat el “planter” de tants i tan bons cuidadors de primats.

També han estat un altaveu del treball dut a terme a la Fundació, entre d’altres, les càmeres del National Geographic, que van estar mesos gravant la vida a MONA i van ser testimonis de com pot ser de dura la feina en un centre de rescat. Aquestes aparicions, juntament amb la tasca educativa en el mateix centre de rescat, són elementals per a aconseguir un canvi en la percepció que té la societat d’aquests animals i per tant en la seva conservació. Amb el temps s’està veient un canvi de tendència, però encara queda molt camí per recórrer. Abans, micos i ximpanzés s’utilitzaven sense miraments a circs, món de l’espectacle en general i anuncis televisius. Avui dia, aquests animals són víctimes del tràfic il·legal des dels seus països d’origen o de la cria en captivitat irregular per a suplir la creixent demanda il·lícita de mascotes exòtiques i s’utilitzen sense cap control a les xarxes socials, convertits en protagonistes de vídeos virals que retroalimenten aquest fosc mercat que està portant cap a l’extinció a moltes espècies.

Tot el treball que realitzem en MONA no seria possible sense tots vosaltres, els padrins, socis i col·laboradors que fa vint anys que ens acompanyeu, o que acabeu d’arribar. Aquesta celebració és també vostra.

Mil gràcies, sempre.

 

Esta notícia forma part del butlletí per a socis i padrins “Primates, num 42


Sé part de la solució per a aquests animals avui